ENGAFECER | • ENGAFECER intr. ant. Contraer la lepra. |
ENGAFEMOS | • engafemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de engafar. • engafemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de engafar. • ENGAFAR tr. Armar la ballesta con la gafa, colocando la cuerda en la nuez para que pueda disparar el lance. |
ENGAFETAD | • engafetad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
ENGAFETAN | • engafetan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
ENGAFETAR | • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
ENGAFETAS | • engafetas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de engafetar. • engafetás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
ENGAFETEN | • engafeten v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de engafetar. • engafeten v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
ENGAFETES | • engafetes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de engafetar. • engafetés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de engafetar. • ENGAFETAR tr. Ar. encorchetar. |
GAFEABAIS | • gafeabais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de gafear. • GAFEAR intr. rur. Nic. Dicho particularmente de una bestia: renquear. |
GAFEARAIS | • gafearais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de gafear. • GAFEAR intr. rur. Nic. Dicho particularmente de una bestia: renquear. |
GAFEAREIS | • gafeareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de gafear. • gafearéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de gafear. • GAFEAR intr. rur. Nic. Dicho particularmente de una bestia: renquear. |
GAFEARIAN | • gafearían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de gafear. • GAFEAR intr. rur. Nic. Dicho particularmente de una bestia: renquear. |
GAFEARIAS | • gafearías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de gafear. • GAFEAR intr. rur. Nic. Dicho particularmente de una bestia: renquear. |
GAFEASEIS | • gafeaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de gafear. • GAFEAR intr. rur. Nic. Dicho particularmente de una bestia: renquear. |
GAFEDADES | • gafedades s. Forma del plural de gafedad. • GAFEDAD f. Contracción permanente de los dedos, que impide su movimiento. |
TRAGAFEES | • TRAGAFEES m. ant. Traidor a la fe debida, o que la abandona en sus operaciones. |