SERANEARIA | • seranearía v. Primera persona del singular (yo) del condicional de seranear. • seranearía v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de seranear. • SERANEAR intr. Extr. y Sal. Estar de serano. |
VERANEARIA | • veranearía v. Primera persona del singular (yo) del condicional de veranear. • veranearía v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de veranear. • VERANEAR intr. Pasar las vacaciones de verano en lugar distinto de aquel en que habitualmente se reside. |
SERANEARIAN | • seranearían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de seranear. • SERANEAR intr. Extr. y Sal. Estar de serano. |
SERANEARIAS | • seranearías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de seranear. • SERANEAR intr. Extr. y Sal. Estar de serano. |
VERANEARIAN | • veranearían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de veranear. • VERANEAR intr. Pasar las vacaciones de verano en lugar distinto de aquel en que habitualmente se reside. |
VERANEARIAS | • veranearías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de veranear. • VERANEAR intr. Pasar las vacaciones de verano en lugar distinto de aquel en que habitualmente se reside. |
SERANEARIAIS | • seranearíais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del condicional de seranear. • SERANEAR intr. Extr. y Sal. Estar de serano. |
SOBERANEARIA | • soberanearía v. Primera persona del singular (yo) del condicional de soberanear. • soberanearía v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del condicional de soberanear. • SOBERANEAR intr. Mandar o dominar a modo de soberano. |
VERANEARIAIS | • veranearíais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del condicional de veranear. • VERANEAR intr. Pasar las vacaciones de verano en lugar distinto de aquel en que habitualmente se reside. |
SERANEARIAMOS | • seranearíamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del condicional de seranear. • SERANEAR intr. Extr. y Sal. Estar de serano. |
SOBERANEARIAN | • soberanearían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de soberanear. • SOBERANEAR intr. Mandar o dominar a modo de soberano. |
SOBERANEARIAS | • soberanearías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de soberanear. • SOBERANEAR intr. Mandar o dominar a modo de soberano. |
VERANEARIAMOS | • veranearíamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del condicional de veranear. • VERANEAR intr. Pasar las vacaciones de verano en lugar distinto de aquel en que habitualmente se reside. |
SOBERANEARIAIS | • soberanearíais v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del condicional de soberanear. • SOBERANEAR intr. Mandar o dominar a modo de soberano. |
SOBERANEARIAMOS | • soberanearíamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del condicional de soberanear. • SOBERANEAR intr. Mandar o dominar a modo de soberano. |