DESENYUGABA | • desenyugaba v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de indicativo de desenyugar. • desenyugaba v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… |
DESENYUGADA | • desenyugada adj. Forma del femenino de desenyugado, participio de desenyugar. |
DESENYUGADO | • desenyugado v. Participio de desenyugar. |
DESENYUGAIS | • desenyugáis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de indicativo de desenyugar. |
DESENYUGARA | • desenyugara v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyugar. • desenyugara v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desenyugará v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desenyugar. |
DESENYUGARE | • desenyugare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desenyugar. • desenyugare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenyugar. • desenyugaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desenyugar. |
DESENYUGASE | • desenyugase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desenyugar. • desenyugase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… |
DESENYUGUEN | • desenyuguen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenyugar. • desenyuguen v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenyugar. |
DESENYUGUES | • desenyugues v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenyugar. • desenyugués v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenyugar. |
DESENYUNTAD | • desenyuntad v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del imperativo afirmativo de desenyuntar. |
DESENYUNTAN | • desenyuntan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenyuntar. |
DESENYUNTAR | • desenyuntar v. Quitar el yugo o la yunta a los animales de tiro (bestias tales como bueyes y mulas) que estaban unidos. • desenyuntar v. Separar lo que estaba junto o unido. |
DESENYUNTAS | • desenyuntas v. Segunda persona del singular (tú) del presente de indicativo de desenyuntar. • desenyuntás v. Segunda persona del singular (vos) del presente de indicativo de desenyuntar. |
DESENYUNTEN | • desenyunten v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenyuntar. • desenyunten v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenyuntar. |
DESENYUNTES | • desenyuntes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desenyuntar. • desenyuntés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desenyuntar. |