DESPRESTIGIABA | • desprestigiaba v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de indicativo de desprestigiar. • desprestigiaba v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESPRESTIGIAR tr. Quitar el prestigio. |
DESPRESTIGIADA | • desprestigiada adj. Forma del femenino de desprestigiado, participio de desprestigiar. |
DESPRESTIGIADO | • desprestigiado v. Participio de desprestigiar. • DESPRESTIGIAR tr. Quitar el prestigio. |
DESPRESTIGIAIS | • desprestigiáis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de indicativo de desprestigiar. • DESPRESTIGIAR tr. Quitar el prestigio. |
DESPRESTIGIARA | • desprestigiara v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desprestigiar. • desprestigiara v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desprestigiará v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desprestigiar. |
DESPRESTIGIARE | • desprestigiare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desprestigiar. • desprestigiare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desprestigiar. • desprestigiaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desprestigiar. |
DESPRESTIGIASE | • desprestigiase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desprestigiar. • desprestigiase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESPRESTIGIAR tr. Quitar el prestigio. |
DESPRESTIGIEIS | • desprestigiéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desprestigiar. • DESPRESTIGIAR tr. Quitar el prestigio. |
DESPROTEGEREIS | • desprotegeréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desproteger. |
DESPROTEGERIAS | • desprotegerías v. Segunda persona del singular (tú, vos) del condicional de desproteger. |
DESPROTEGIAMOS | • desprotegíamos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del pretérito imperfecto de indicativo de desproteger. |
DESPROTEGIERAS | • desprotegieras v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desproteger. |
DESPROTEGIERES | • desprotegieres v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desproteger. |
DESPROTEGIESEN | • desprotegiesen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… |
DESPROTEGIESES | • desprotegieses v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desproteger. |
EMPERDIGASTEIS | • emperdigasteis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de emperdigar. • EMPERDIGAR tr. perdigar. |
GUADRAPEASTEIS | • guadrapeasteis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de guadrapear. • GUADRAPEAR tr. Colocar varios objetos de manera que alternativamente vaya el uno en posición contraria a la del otro. |
PRESTIGIADORAS | • prestigiadoras adj. Forma del femenino plural de prestigiador. • PRESTIGIADORA adj. Que causa prestigio. • PRESTIGIADORA m. y f. p. us. Prestidigitador. |
PRESTIGIADORES | • prestigiadores adj. Forma del plural de prestigiador. • PRESTIGIADOR adj. Que causa prestigio. • PRESTIGIADOR m. y f. p. us. Prestidigitador. |