DESCONVENDRAN | • desconvendrán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desconvenir. |
DESCONVENDRIAN | • desconvendrían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desconvenir. |
DESCONVINIENDO | • desconviniendo v. Gerundio irregular de desconvenir. |
DESENVAINANDO | • desenvainando v. Gerundio de desenvainar. • DESENVAINAR tr. Sacar de la vaina la espada u otra arma blanca. |
DESENVENDABAN | • desenvendaban v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de indicativo… • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDAN | • desenvendan v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de indicativo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDANDO | • desenvendando v. Gerundio de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDARAN | • desenvendaran v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • desenvendarán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDAREN | • desenvendaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDARIAN | • desenvendarían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDARON | • desenvendaron v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito perfecto simple de indicativo… • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDASEN | • desenvendasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESENVENDEN | • desenvenden v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desenvendar. • desenvenden v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desenvendar. • DESENVENDAR tr. p. us. desvendar. |
DESINCENTIVANDO | • desincentivando v. Gerundio de desincentivar. • DESINCENTIVAR tr. Disuadir, privar de incentivos. |
DESINVERNANDO | • desinvernando v. Gerundio de desinvernar. • DESINVERNAR intr. Salir las tropas de los cuarteles de invierno. |
DISCONVENDRAN | • disconvendrán v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de indicativo de disconvenir. |
DISCONVENDRIAN | • disconvendrían v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del condicional de disconvenir. |
DISCONVINIENDO | • disconviniendo v. Gerundio irregular de disconvenir. |