DESENGAVETARE | • desengavetare v. Primera persona del singular (yo) del futuro de subjuntivo de desengavetar. • desengavetare v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desengavetar. • desengavetaré v. Primera persona del singular (yo) del futuro de indicativo de desengavetar. |
DESENGAVETAREIS | • desengavetareis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de subjuntivo de desengavetar. • desengavetaréis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del futuro de indicativo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETAREN | • desengavetaren v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del futuro de subjuntivo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETARES | • desengavetares v. Segunda persona del singular (tú, vos) del futuro de subjuntivo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETASE | • desengavetase v. Primera persona del singular (yo) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengavetar. • desengavetase v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETASEIS | • desengavetaseis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETASEN | • desengavetasen v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del pretérito imperfecto de subjuntivo… • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETASES | • desengavetases v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito imperfecto de subjuntivo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETASTE | • desengavetaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETE | • desengavete v. Primera persona del singular (yo) del presente de subjuntivo de desengavetar. • desengavete v. Tercera persona del singular (ella, él, ello; usted, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desengavetar. • desengavete v. Segunda persona del singular (usted) del imperativo de desengavetar. |
DESENGAVETEIS | • desengavetéis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del presente de subjuntivo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETEMOS | • desengavetemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del presente de subjuntivo de desengavetar. • desengavetemos v. Primera persona del plural (nosotros, nosotras) del imperativo (exhortatorio) de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETEN | • desengaveten v. Tercera persona del plural (ellas, ellos; ustedes, 2.ª persona) del presente de subjuntivo de desengavetar. • desengaveten v. Segunda persona del plural (ustedes) del imperativo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENGAVETES | • desengavetes v. Segunda persona del singular (tú) del presente de subjuntivo de desengavetar. • desengavetés v. Segunda persona del singular (vos) del presente de subjuntivo de desengavetar. • DESENGAVETAR tr. Guat. Sacar algo que estaba guardado desde hacía tiempo en una gaveta. |
DESENVERGASTE | • desenvergaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenvergar. • DESENVERGAR tr. Mar. Desatar las velas que están envergadas. |
DESENVERGASTEIS | • desenvergasteis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de desenvergar. • DESENVERGAR tr. Mar. Desatar las velas que están envergadas. |
EVANGELICAMENTE | • EVANGÉLICAMENTE adv. m. Conforme a la doctrina del Evangelio. |
VERDEGUEASTE | • verdegueaste v. Segunda persona del singular (tú, vos) del pretérito perfecto simple de indicativo de verdeguear. • VERDEGUEAR intr. verdear. |
VERDEGUEASTEIS | • verdegueasteis v. Segunda persona del plural (vosotros, vosotras) del pretérito perfecto simple de indicativo de verdeguear. • VERDEGUEAR intr. verdear. |